Després del fantàstic sopar a la Sossusvlei lodge, i havent dormit a la calma absoluta del Desert Camp, m’aixeco sense pressa i m’encamino cap a Sossusvlei, disposat a fer els 65 kilòmetres que em separen del cor del Namib desert.
A tots els parcs naturals de Namíbia cal pagar entrada i registrar el vehicle. Fetes les formalitats arriba la primera sorpresa. Sossusvlei és un dels atractius turístics més visitats de Namíbia, sinó el que més. Constato immediatament que, mentre que per arribar fins a Sesriem només hi ha pistes, de Sesriem a Sossusvlei la carretera és asfaltada! Immediatament després arriba la segona sorpresa: l’aeròdrom es troba dintre del recinte del parc natural. I la tercera: hi ha cobertura per al telèfon mòbil durant bona part del recorregut, quan al Desert Camp no n’hi havia!
Els 65 kilòmetres de recorregut travessen una gran planura daurada i poblada sobretot per estruços i springboks, per a endinsar-se en les conques del rius Tshauchab i Aub, secs durant la major part de l’any. Aquestes dues conques fan com un embut dins el mar de dunes. En aquest punt la sorra del Namib Desert té el seu color més característic: el roig.
Sossusvlei és un oasi format per petites basses que només s’omplen quan el riu Tsauchab du prou aigua, quelcom de molt poc freqüent. S’intueix la presència d’aigua per l’arbrat, però més enllà de les basses només hi ha el mar de dunes.
En aquest cas la millor manera de contemplar el panorama no és altra que pujar a una duna. No és una empresa fàcil. Les dunes són mòbils, van canviant de posició i de forma amb el vent. A més, solen tenir un cantó dur i un cantó tou, segons la direcció del vent. Caminar per la part dura resulta una mica més fàcil, mentre que a la part tova és fàcil d’enfonsar-s’hi.
Des d’aquí dalt el paisatge sembla marcià... I efectivament em crea la mateixa fascinació que el mar. El contemplaria per hores i hores...
Finalment sí que sóc al mig del no-res...
A tots els parcs naturals de Namíbia cal pagar entrada i registrar el vehicle. Fetes les formalitats arriba la primera sorpresa. Sossusvlei és un dels atractius turístics més visitats de Namíbia, sinó el que més. Constato immediatament que, mentre que per arribar fins a Sesriem només hi ha pistes, de Sesriem a Sossusvlei la carretera és asfaltada! Immediatament després arriba la segona sorpresa: l’aeròdrom es troba dintre del recinte del parc natural. I la tercera: hi ha cobertura per al telèfon mòbil durant bona part del recorregut, quan al Desert Camp no n’hi havia!
Els 65 kilòmetres de recorregut travessen una gran planura daurada i poblada sobretot per estruços i springboks, per a endinsar-se en les conques del rius Tshauchab i Aub, secs durant la major part de l’any. Aquestes dues conques fan com un embut dins el mar de dunes. En aquest punt la sorra del Namib Desert té el seu color més característic: el roig.
Sossusvlei és un oasi format per petites basses que només s’omplen quan el riu Tsauchab du prou aigua, quelcom de molt poc freqüent. S’intueix la presència d’aigua per l’arbrat, però més enllà de les basses només hi ha el mar de dunes.En aquest cas la millor manera de contemplar el panorama no és altra que pujar a una duna. No és una empresa fàcil. Les dunes són mòbils, van canviant de posició i de forma amb el vent. A més, solen tenir un cantó dur i un cantó tou, segons la direcció del vent. Caminar per la part dura resulta una mica més fàcil, mentre que a la part tova és fàcil d’enfonsar-s’hi.
Des d’aquí dalt el paisatge sembla marcià... I efectivament em crea la mateixa fascinació que el mar. El contemplaria per hores i hores...Finalment sí que sóc al mig del no-res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada