Ho veig des de lluny

Al final hauré seguit el patètic i escandalós espectacle des de la distància. Passo la jornada “electoral” a Lilongwe, la capital de Malawi, on he vingut per feina. No torno a Harare fins diumenge, donat que no hi havia vols directes disponibles abans, i passar per Johannesburg sortia en aquest cas força més car.

L’aeroport de Harare és tota una metàfora del que és el país. Més enllà de les històries sobre la seva construcció –que mereixen una entrada a part-, el cas és que presenta clarament un excés de capacitat. És un aeroport petit però en condicions, amb un disseny remarcable on predominen el color blanc i el vidre, però sobra espai per tot arreu perquè hi ha pocs vols. Les major part de les pantalles d’informació no funcionen, els sistemes informàtics són limitats. Per primer cop des de fa molts anys em donen una targeta d’embarcament amb totes les dades omplertes a mà. I tot i això el personal també és limitat i les cues són llargues.

El que resulta més sorprenent, però, és que el vol a Lilongwe després continua cap a Londres. És l’única opció que ha tingut Air Zimbabwe per a poder continuar volant a Londres: fer-ho sota bandera de Malawi. L’aparell, però, un Boeing 767 d’aspecte passat de moda però prou digne, està pintat amb els colors de la companyia de bandera, els de la divisa de Zimbabwe, franges roja, groga, verda i negra.

Les notícies que rebo a Malawi no són gaire encoratjadores. En aquest cas i en aquest moment no m’hi estendré, donat que el moment electoral ha fet que el tema saltés immediatament a les primeres planes de la premsa internacional. El que sí que puc comentar és que la Roselyn, companya de la feina kenyana, em confirma com alguns dels treballadors domèstics de casa seva han estat intimidats i amenaçats, i que les milícies actuen a la zona on viu ella, on tenen un camp de “reeducació”.

A Lilongwe hi he pogut fer quelcom que no havia fet des que vaig posar els peus a Zimbabwe ara fa un mes: menjar ous. El panorama dels supermercats de Harare és desolador, i els ous de gallina són particularment difícils de trobar –directament de les mans dels productors, a peu de carretera o al carrer-, i cars. Aquesta, i l’escassetat, pràctica inexistència de pa, es compten entre les conseqüències més visibles de la desastrosa reforma agrària de Mugabe. Igual que l'aeroport, el que resulta més patètic és veure l'excés de capacitat i l'atrotinament, testimonis clars i explícits que el país ha viscut moment molt millors. Un altre tema per a comentar amb calma...