La darrera bestiesa d'en Mugabe

Ahir divendres el president i candidat a la reelecció Robert Mugabe ens va obsequiar amb unes declaracions definitives. Li va donar per dir que puix que va ser Déu qui li va donar la presidència, només Déu li pot prendre, per a després continuar amb la seva retòrica dient que l’oposició no governarà mai a Zimbabwe. Tota una lliçó de democràcia... Tanmateix, trobo que se li han de reconèixer dues coses, a en Mugabe.

En primer lloc, encara conserva un mínim de modèstia, i els creients diran que és temorós de Déu. Perquè va admetre qui hi ha una autoritat per sobre d’ell, no va dir pas “d’aquí no em treu ni Déu”. Aixó el diferencia d’un altre tirà africà, l’odiós Teodoro Obiang de Guinea Equatorial, que en una ocasió va fer dir a través de la ràdio governamental que “el presidente es un dios que esta en contacto permanente con el altísimo y puede decidir matar sin que nadie le pida cuentas por ello y sin ir al infierno”. Sobre aquest darrer cal destacar que pel que sembla no forma part de la llista de països on impera la tirania elaborada pel departament d’estat dels EUA. Coses del petroli. Deu ser per això, també, que una delegació de parlamentaris espanyols –que incloïa el Sr. Jordi Xuclà-, va declarar, després d’una missió d’observació de les darreres eleccions -una nova farsa-, que Guinea Equatorial feia progressos cap a la democràcia. La veritat es que la política d’Espanya vers Guinea Equatorial no hi ha qui l’entengui, perque es tan cínica com la dels EUA pero sense treure cap benefici del pastis del petroli. M’agradaria saber quins són els interessos que hi ha al darrera.

Segonament, se li ha de reconèixer que es més discret i sobretot més moderat que els seus generals, que diuen que, donat que el ZANU-PF va obtenir el govern amb el canó de la pistola, no serà una X en una papereta qui li prendrà.

Vistes aquestes declaracions i la campanya d’intimidació i violència governamentals, el líder de l’oposició, Morgan Tsvangirai, ha dit que el dilluns farà pública la decisió del partit sobre una retirada de les eleccions. Mentre part del MDC no li vol regalar la presidència a Mugabe i vol continuar lluitant, l’altra part ja en té prou, després que ja hagin estat assassinats 70 membres del partit, segons denuncien. Tot aixó passa mentre ja no només son els britànics, els EUA o la Unió Europea els qui denuncien que les eleccions no seran ni lliures ni netes. Al cor de protestes se li han afegit el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-Moon, i també, entre d’altres, Jacob Zuma, el president del Congrés Nacional Africà (moviment d’alliberament nacional i avui partit de govern a Sud-àfrica. La solució del govern d’unitat nacional que precontizava Thabo Mbeki no sembla tenir possibilitats en aquest moment vista la polarització. La pregunta és ara quin sera el proper moviment en aquesta crisi. Què passarà a partir de dilluns. El ZANU-PF, tal com diu el cartell de la foto, en una ciutat folrada de cartells on els de l’oposició han desaparegut, només es conforma amb el control total.