Com s'escampa la SIDA

L’expansió de l’epidèmia de SIDA ha estat molt accelerada en aquesta part del món, i està causant un problema que en diversos casos es pot qualificar d’emergència nacional –a Sud-àfrica o a Botswana, per exemple-. Dino amb la Memory, companya d’oficina –una lasagna clàssica per a ella, vegetal per a mi, per un total, amb un refresc de taronja i una ampolla d’aigua, de 19.000.000.000 dòlars-. Entre d’altres coses em comenta la seva participació en una recerca en què va ajudar a un conegut seu per a la tesi doctoral. A la frontera entre Zimbabwe i Sud-àfrica, ella es va dedicar a entrevistar noies que es guanyaven la vida prostituïnt-se, mentre ell entrevistava camioners que estaven de pas. En el que permet una entrada de blog, els perfils serien els següents:

Ella: típicament una noia jove que, fins i tot havent acabat els estudis de secundària, no ha trobat feina. Intenta emigrar però no ho aconsegueix, i acaba ficada en un cercle que li permet obtenir diner fàcil i béns materials aprofitant el flux d’entrada i sortida de mercaderies i la gent que les transporta. Fins i tot duu diners a casa, on no saben d’on els treu realment. Rarament es troba en la posició de poder exigir una relació sexual amb protecció.

Ell: típicament un noi jove que condueix un camió de gran tonatge. Està lluny de la família –dona i fins i tot algun fill o filla- durant 27 dies al mes, i pot passar setmanes encallat en una frontera esperant que funcionaris massa sovint corruptibles i corruptes acabin amb tota la paperassa necessària per a poder continuar el viatge. En aquesta situació el sexe és per a ell una manera òptima de passar l’estona, i l'accés és a l'abast de la mà. Més enllà d’altres consideracions, no es protegeix perquè al cap i a la fi la SIDA és una amenaça relativa per a algú que es juga la vida constantment per carreteres en males condicions conduint vehicles que no sempre estan en un estat òptim. En un viatge pot anar des de Sud-àfrica fins, per exemple, Tanzània.

Entre uns i altres, la xarxa es va expandint. Però, tant en un cas com en l’altre, hi ha una consideració que em sembla important de fer: el tema no és tant sols una necessitat d’informació, educació i promoció d’hàbits saludables, que ho és. Sinó també una qüestió d’oportunitats en termes de feina i de desenvolupament personal. L’una depèn de l’altra tant com l’altra depèn de l’una.