El primer cop que m’hi vaig fixar era a Uis, Namíbia, ara fa un mes i mig. Al Brandberg Rest Camp, em disposava a gaudir d’un bon sopar, amb un bistec d’oryx –també conegut com a Gemsbok, un dels antílops més grans-. La comanda la va prendre un home, però el plat me’l va lliurar una d’aquestes grans dones africanes tan característicament corpulentes. I quan el va dipositar sobre la taula em va fer una reverència!
No fou com la de la foto, va ser més discreta i simple. Tanmateix, la veritat és que em vaig quedar mig mosca. Immediatament ho vaig atribuir a l’actitud reverencial vers els blancs inculcada amb sang per l’apartheid, però que també es pot veure en altres latituds on el sistema colonial no fou tan obertament racista. El tema em va quedar fixat a la memòria fins que un dia una companya de feina, que precisament es diu Memory, em va fer el mateix, una reverència quan em lliurava un objecte. Immediatament li vaig preguntar què feia, i em va explicar que en certes cultures de la zona això és un ús social molt estès quan es tracta amb persones més grans o jeràrquicament més importants, siguin de la raça que siguin. Fins i tot, després, he vist gestos similars fets per homes. Suposo que també és un gest equivalent un altre que m’he trobat de manera recorrent: algú t’acompanya a alguna banda o et serveix l’esmorzar i et dóna les gràcies! Sempre responc “gràcies a vostè, només faltaria!”. La veritat és que no estic acostumat a tanta cortesia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada