Evolució positiva dins de la gravetat

Tot i haver tornat a Europa, tot i les vacances, no puc deixar d’informar-me sobre l’evolució del país on he viscut un dels períodes més difícils i intensos de la meva vida: Zimbabwe.

Dilluns passat el ZANU-PF del president il·legítim Mugabe i les dues faccions del MDC, partit d’oposició, van signar un document que estableix les condicions per al diàleg polític sobre el futur del país. El més destacable de l’escenificació de tot plegat és que Mugabe i Tsvangirai es van donar la mà en públic per primer cop en deu anys. I pel que fa al document, hi ha un compromís per escrit de totes les parts per a acabar amb la violència política. Des de dijous dialoguen a porta tancada en algun punt de la República de Sud-àfrica.

L’optimisme d’alguns contrasta amb l’escepticisme generalitzat per les dificultats d’un diàleg que parteix amb posicions difícilment reconciliables: Tsvangirai es presenta –justament- com el guanyador de l’única elecció legítima, la primera volta de la presidencial, i vol un govern de transició que estabilitzi la situació del país i organitzi noves eleccions. Mentre que Mugabe es presenta com a president reelegit a la farsa del 27 de juny, i planteja un govern d’unitat nacional. A més d’aquesta diferència fonamental, es dóna el cas que, encara que sobre el paper es pugui plantejar una presidència honorífica per a Mugabe combinada amb un càrrec executiu de primer ministre per a Tsvangirai, el govern actual de Zimbabwe és una mena de junta militar on una sèrie de generals han deixat clar que no acceptarien Tsvangirai al govern. Caldria veure si en tindrien prou amb la presidència de Mugabe per a permetre que es compartís el poder.

Mentrestant el governador del Banc Central de Zimbabwe ha anunciat que properament es prendran noves mesures contra la inflació. Quan tot just acaba de sortir el nou bitllet de cent bilions de dòlars, que a hores d’ara no deu valdre massa res. El dia 11 de juliol, darrer dia que vaig canviar moneda, ho vaig fer al mercat negre, a un valor de 50 bilions per un dòlar americà. Les noves mesures sembla que consistiran en una reducció del nombre de zeros, a més d’un alleujament de les ridícules restriccions per a treure efectiu dels bancs. Totes dues mesures pretenen ser una resposta a l’escassetat d’efectiu, que ja es començava a notar quan vaig marxar del país, i que sembla que s’accentua. El que no queda gens clar, però, és la contribució que aquestes mesures poden fer per a reduir la inflació.

Per descomptat, el fet que es dialogui suposa una millora de la situació. Però per a que la situació de la població del país millori significativament, encara falta temps. I per a molts, massa temps. Hi ha un risc objectiu d’una fam generalitzada, i el govern encara no ha permès que les ONG que va prohibir tornin a distribuir ajuda humanitària.