La notícia de dimecres al vespre, àmpliament comentada durant tot el dijous, fou el rescat per part de l’exèrcit colombià de gairebé una vintena d’hostatges que eren a mans de la FARC, entre els quals destaca l’antiga candidata a la presidència, la franco-colombiana Ingrid Betancourt. Per a algú que, com jo, fa tres anys que es passeja pel món amb la base a París, a on hi tinc molt bons amics colombians, aquesta notícia ha estat una alenada d’aire fresc.L’ajuntament de París –i tota una colla d’altres del país- podrà finalment retirar la foto d’Ingrid Betancourt que tenia a la façana des de fa anys. Ara, com deia la mateixa Ingrid, cal continuar treballant per a que tots els altres hostatges siguin alliberats, i per la pau. Però tant ella com qualsevol que conegui una mica el que passa a Colòmbia sap perfectament que els problemes del país van molt més enllà del que pugui dir el president Uribe, que coincidiria amb l’estat general d’opinió segons el qual la derrota militar de les FARC equival a la pau. Malauradament l’equació no és tan senzilla. Les FARC fa temps que s’han transformat, com tantes altres organitzacions armades clàssiques, en una mena de trust criminal que es va retroalimentant, en aquest cas amb una font d’ingressos inesgotable: el narcotràfic. Però malauradament no són els únics. Mentre el conflicte social que va donar origen a la guerrilla –fonamentalment l’opressió de la població agrària per part dels terratinents- no ha estat solucionat, les dècades de guerra i els fabulosos ingressos de la droga esquitxen a molts més actors socials i polítics. Un cosí del president ha estat empresonat pels seus vincles amb grups paramilitars, en el que és la punta de l’iceberg d’un escàndol, la parapolítica, amb ramificacions tals que amenaça amb destruir el parlament colombià.
El millor homenatge que se li podria fer a una lluitadora com l’Ingrid Betancourt seria establir un diàleg ampli amb una veritable voluntat de solucionar els problemes del país. Mentrestant, però, brindem per la seva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada