dissabte, 5 de juliol del 2008

Moments de sibaritisme, núm. 5: Glenmorangie


Viatjar a fora de la Unió Europea té un petit avantatge, i és que, en general, les botigues “duty free” són realment lliures d’impostos, el que permet trobar certs articles a preus molt raonables. Tornant de Malawi a Harare em vaig procurar una ampolla d’un whisky escocès excepcional: Glenmorangie, en la seva versió “Port Wood Finish”.

Es tracta d’un whisky de malta, amb una particularitat: és madurat, en una primera etapa, en barrils de roure americà. Però la darrera etapa de maduració la fa en barrils que havien contingut vi de Porto. Aquesta finalització li dóna uns aromes i un post-gust excepcionals. Al gust clàssic d’un bon whisky de malta –alguns diuen que té gust de fusta, jo crec que és senzillament gust de whisky, no el podria comparar amb res més. És un licor sec, molt profund, dens i amb molt de cos, que si és prou envellit fa unes agradables pessigolles a la llengua-, se li afegeixen les restes d’aroma de Porto, amb un punt dolç, i records de fruits secs.

És una autèntic licor de degustació. Una quantitat moderada, sense gel, arriba a un punt de sibaritisme extàtic degustada amb una presa de xocolata negra, si pot ser amb un 70% de cacao. Una combinació excepcional.