divendres, 11 de juliol del 2008

Més sobre l’amabilitat

Una cosa que sorprèn de veritat a Harare es que la gent es extremadament cortès. Entrem un altre cop en el perillós terreny dels estereotips i els topics, i per tant en aquest cas nomes puc parlar de la meva percepció i del que diu la gent. Tanmateix puc dir que sí, he notat que a Zimbabwe la gent és especialment cortès i amable, més que a Namíbia. I per descomptat molt més que a Botswana, on de fet se’ls coneix a tota la regió per la seva brusquedat, que vaig poder experimentar en carns pròpies en un supermercat de Gaborone, on gairebé m’esbronquen quan tocava pagar, senzillament per haver dit “perdoni?” quan no havia sentit el que em deia la caixera...

L’altre dia en vaig tenir una d’aquelles que em va fer escapar el riure. A prop del Bronte, l’hotel on sóc aquests dies, després d’haver marxat de la mansió de Borrowdale, hi ha un Spar amb una oferta limitada però raonable de menjar per a emportar. Algun dia després de la feina hi vaig a buscar alguna amanida. Ja m’ha passat dos cops que algú em demanes pagar-me la compra amb targeta a canvi de la quantitat en metàl·lic. Això passa perquè el govern té un control molt estricte dels comptes bancaris. L’espiral d’hiperinflació és tan brutal que el govern limita estrictament els diners que es poden treure dels comptes cada dia, per tal d’evitar que el sistema bancari s’enfonsi. El resultat n’és que actualment es poden treure 100 bilions de dòlars per dia, l’equivalent en aquest moment d’una mica menys de tres dòlars americans al mercat negre. El límit va creixent, però mai a un ritme prou ràpid com per a que el metàl·lic que es pot treure cada dia doni per a comprar més que un àpat molt senzill o fins i tot ni això.

Així doncs, m’aproximo a la caixa i un senyor se m’acosta i em diu “li puc pagar amb targeta”, i jo que li dic “i tant!”. Em fa un somriure d’orella a orella i em diu “there should be more people like you in society” (hi hauria d’haver mes gent com vostè a la societat). De tant exagerat se’m va escapar el riure...