Inesquecível...

El mundial de futbol de Mèxic, el 1970, que la selecció del Brasil va guanyar espectacularment en plena dictadura, és el moment en que es desenvolupa la història d' "O ano em que meus pais saíram de ferias". Aquesta és fins ara la pel·lícula que més m'ha impressionat del festival de cinema de Windhoek, d'entre totes les que he vist, que han estat unes quantes. Un nen arriba a una barriada jueva de Sao Paulo, on és deixat pels seus pares per passar les vacances amb el seu avi. Els pares, activistes d'esquerres, se'n van "de vacances" -passen a la clandestinitat-. El nen s'acaba integrant, mal que bé, a la vida del barri, mentre espera desesperadament que els seus pares tornin de vacances, i mentre el país es paralitza a cada partit del mundial de futbol. A través dels ulls i de la vivència d'aquest nen ens passegem pel Brasil urbà de principis dels 70 des de la perspectiva d'una minoria ben particular, i, un cop més, tornem a la duresa de les condicions que van sofrir la majoria de països d'Amèrica Llatina durant aquella dècada. La dècada dels cops militars patrocinats per Washington i duts a terme per militars formats a la infame School of the Americas en totes les tècniques de repressió imaginables, i força d'inimaginables però que anem descobrint lentament, avui que tot just fa dos dies que, per primera vegada, un jutge argentí ha condemnat els pares adoptius d'una jove de 30 anys, filla de desapareguts, nascuda mentre els seus pares estaven captius en mans dels militars i literalment robada a sa mare. De tots aquests horrors, com més en sàpiguem millor, encara que sigui dolorós, perquè només sabent-ne el màxim tenim alguna possibilitat d'evitar que es tornin a produir. I, encara més important, perquè n'hem de saber el màxim a fi que es faci justícia amb tots els criminals i s'acabi la impunitat. Aquest és el millor homenatge possible als desapareguts i a totes les víctimes.

PS: I aquesta va per l'àvia de l'Añu, que vaig conèixer a Buenos Aires fa uns mesos i que ens va deixar fa uns dies. Fou ella qui va criar l'Añu i la Inés quan els seus pares van desaparèixer. Que descansi en pau.