divendres, 11 d’abril del 2008

Mariachis amb Obama

Un dels avantatges de la vida d'hotel és que tot sovint hi ha accés a canals de televisió nacionals i internacionals. Aquest accés a la televisió resulta inhabitual per a algú que, com jo, deu fer uns set anys que no en tinc. Una de les cadenes que sol ser per tot arreu és, òbviament, la CNN. No sóc gaire partidari de la forma en que aquesta cadena observa i presenta el món, però tenir-hi accés m'ha donat en aquest cas la possibilitat de seguir una mica més de prop la campanya presidencial dels Estats Units d'Amèrica, un tema amb el que fins aleshores havia estat en contacte a través de la premsa i, sobretot a través de converses amb i entre companys i companyes de feina -en tinc uns quants de nordamericans, a París-.

La bona notícia és que probablement no hi haurà cap candidat tan desastrós com l'actual president, i mentrestant continuem pendents del que acabarà passant al camp demòcrata. Barack Obama continua tenint un clar avantatge sobre Hillary Clinton. La possibilitat que un dels dos acabi essent elegit president dels Estats Units d'Amèrica obre una perspectiva insòlita, donat que aquest país no ha tingut mai ni una presidenta ni un president afroamericà (de raça negra, que és així com en diuen en aquelles latituds). I la veritat és que en aquest moment -i en molts d'altres, de fet- estic content de no ser nordamericà. En el cas que ens ocupa estic content perquè no participar en aquesta elecció em salva d'un dilema: no tinc clar si en aquest cas prioritzaria la igualtat de gènere o altres criteris. He de confessar que sóc més partidari d'Obama, per tot el que representa en termes de candidat no sortit del mateix establishment. I trobo que la de Hillary Clinton no seria una elecció tan revolucionària com la d'Obama en aquests termes. Altres presidentes com Michele Bachelet o Cristina Fernández de Kirchner no han representat massa coses noves en aquest aspecte. De tota manera, si Obama acaba essent el candidat i surt elegit, veurem on va a parar, tot aquest discurs.

PS: Que quedi clar que si sóc més partidari d'Obama que de Clinton NO és a causa del vídeo d'aquí sota, que pot explicar per ell sol la victòria de Clinton a Texas.
http://www.youtube.com/watch?v=0fd-MVU4vtU