Atenció: que venen per la dreta!

No em refereixo ni a unes eleccions ni a cap moviment de caire polític. En aquest cas parlo del trànsit. I és que Namíbia és un d'aquells països del món on els vehicles, en vies de doble sentit, condueixen pel costat esquerre de la marxa. Curiosament, però, ho fan només des de 1918, quan, en el context de la Ia Guerra Mundial, Sud-Àfrica ocupà el territori acabant l'etapa de colonització alemanya.

Aquesta pràctica s'atribueix al fet que la major part de la població es dretana. Això possibilitava, si els carruatges conduien per l'esquerra, que el genet pogués tenir els regnes a la mà esquerra tot deixant la dreta lliure per a saludar o defensar-se. Sembla, doncs, que la pràctica habitual arreu era la de conduir per l'esquerra, fins i tot en el cas dels romans. Els canvis posteriors s'atribueixen a tota una sèrie de raons, des de la introducció de carruatges més grans i de característiques diferents que els feien més adients a la conducció a la dreta del sentit de la marxa, fins a una cadena d'invasions, ocupacions militars, colonitzacions i imposicions diverses. De fet l'única legislació internacional al respecte estableix que les regles de conducció han de ser uniformes a l'interior dels països. I prou. El que és més interessant, però, és que les pràctiques que es van anar adoptant van acabar tenint a veure sobretot amb raons de veïnatge, per a facilitar el trànsit transfronterer. Així doncs, a l'Àfrica continental la conducció per l'esquerra es dóna a tota la part oriental i predominantment anglòfona, des de Sud-Àfrica fins a Uganda, passant per Kenya, Tanzania, Zàmbia, Zimbabwe, Malawi, Mozambic, Botswana, Lesotho i Swaziland. La resta del continent, fins i tot antigues colònies britàniques com ara Nigèria, condueix per la dreta.

En el meu cas ja havia tingut contacte amb aquest fenomen quan vivia a Anglaterra. Ara, però, em tocarà acostumar-m'hi de nou. De moment només ho he hagut d'afrontar com a vianant, i no és fàcil, donat que el que sí que està clar és que un vianant és vist, a Windhoek, com un intrús indesitjable. Ja ho veurem quan em toqui conduir, però ja he tingut més d'un ensurt, de moment sense conseqüències i que duri!

PS: els que sí que ho tenen clar són els kudus i altres animals. Tothom desaconsella conduir de nit en aquest país fora de les hores de llum. I és que les carreteres estan molt ben acondicionades, però els kudus no s'ho pensen dos cops alhora d'embestir els vehicles a la nit, perquè els enlluernaments els fan por. Tota una lliçó d'humilitat per als humans omnipotents.