La llum

Una de les coses que més he notat des que sóc a Namíbia és la intensitat de la llum solar. De fet ja l'havia notada en altres latituds tropicals, però aquest cop és en altura, i a més es dóna el cas que entre Montevideo i París he arribat aquí després d'haver encadenat dos hiverns. De fet vaig passar de l'estiu de París a l'hivern austral, i quan va arribar la primavera me'n vaig tornar a la tardor. El resultat és que duia molts mesos de fred, pluja i grisor, i l'arribada aquí ha estat un alleujament. Fins i tot tenint en compte que aquí acaba de començar l'hivern -hivern tropical, que vol dir adéu pluja i una mica més de fresca-, i que el canvi d'hora de la setmana passada fa que a les sis de la tarda sigui fosc, la llum de migdia és tant intensa que fa les ulleres de sol necessàries.

Entre la llum intensa i el fet d'haver pogut limitar força el nombre de peces de roba que porto -després de mesos i mesos d'anar sempre cobert, com si l'abric fos la meva segona pell-, el meu estat d'ànim ha millorat força. I és que parlem de coses importants però que massa sovint no valorem com es mereixen...

PS: la foto és d'un sobre de sucre. N'hi ha una sèrie, aquí, de fets a Sud-Àfrica, que venen amb lemes diversos i frases famoses.