dissabte, 26 d’abril del 2008

El vaixell de la vergonya gira cua?

Un dels temes d'actualitat més comentats els darrers dies, no només a Namíbia sinó a tota l'Àfrica austral, ha estat l'arribada d'un vaixell xinès carregat d'armes que tenia Zimbabwe per destinació. L'An Yue Jiang transportava tres milions d'unitats de munició per a rifles d'assalt, 3000 bombes de morter i 1500 granades, segons va publicar la premsa sudafricana. Els estibadors de Durban es van negar a descarregar el vaixell, recolzats per una decisió judicial presa després d'una denúncia per part d'organitzacions de drets humans. El "vaixell de la vergonya", nom amb què fou batejat per la premsa de Namíbia, va continuar la seva singladura cap a aquest país. El govern de Namíbia va impdedir que descarregués a Walvis Bay, i el vaixell va continuar navegant lentament en direcció d'Angola. Mentre els xinesos deien que se'n tornava, el govern d'Angola ha dit finalment que permetrà que descarregui una part del que porta, però no les armes.

El cas del vaixell de la vergonya ha tornat a fer pujar la tensió internacional derivada de la situació a Zimbabwe. I ha estat la mobilització de l'opinió pública, particularment a Sud-Àfrica, la que ha impedit que les armes arribessin a un govern il·legítim que, segons organitzacions com Human Rights Watch, està reprimint l'oposició, particularment a les zones rurals. La situació continua tensa, però precisament ahir es va anunciar que el recompte de vots a les 23 circunscripcions impugnades pel partir del govern no farà possible que recuperin la majoria parlamentària. Els resultats de la presidencial encara no han estat fets públics, i a aquestes alçades resulta raonable preguntar-se si, siguin els que siguin, seran acceptats. Observadors independents diuen que el candidat de l'oposició hauria guanyat, lleugerament per sota del 50% necessari per a ésser elegit a la primera volta. Una segona volta que ningú vol veure. Ara, no obstant, queden poques sortides. O bé un esclat de violència generalitzat o bé una solució a la kenyana -tenir un nou president que pacti compartir el poder amb el règim de Mugabe-. O l'una després de l'altra, com a Kenya.

Amb tot plegat, diumenge al vespre m'encamino cap a Malawi, i el dia 1, a Ciutat del Cap. Finalment he pogut assegurar el pont...