Avui se celebra a Lusaka, la capital de Zàmbia, una cimera d'emergència de la SADC, la Comunitat pel Desenvolupament del Sud d'Àfrica, que ha reunit els seus catorze membres amb l'objectiu de trobar una sortida a la situació de Zimbabwe. El president Mugabe ha decidit de no assistir-hi personalment però hi ha enviat una delegació de quatre ministres. Mentrestant, el líder de l'oposició, Morgan Tsvangirai, sí que hi ha assistit, amb les consegüents protestes del govern de Zimbabwe. Mentre aquesta reunió sembla ser la darrera oportunitat de persuadir Mugabe que deixi el poder d'una manera pacífica, el començament n'ha estat poc esperançador. El president de Sud-Àfrica, Thabo Mbeki, hi ha arribat després de passar per Harare, declarant que no hi ha crisi a Zimbabwe i que cal deixar que les coses segueixin el seu curs. De fet el mateix Mbeki i tota la SADC han estat criticats per no haver pres una posició ferma enfront de les tàctiques intimidatòries del govern de Zimbabwe. La mateixa SADC ha vist el seu prestigi en entredit per haver enviat una missió d'observació electoral que ha acceptat sense protestes tot un seguit de traves a la seva feina que la reduien pràcticament a l'anècdota.Caldrà veure què en surt d'aquesta cimera, però mentre l'oposició de Zimbabwe anuncia una vaga general per la setmana que ve, ningú sembla entendre perquè tota la SADC és tan escrupulosa. Més enllà d'una lògica resistència a acceptar les pressions dels governs occidentals, que tot sovint prenen un caràcter de diktat, el rumor és que Mugabe només parla amb els seus companys de la lluita d'alliberament, que en aquest cas serien dos ex-caps d'estat: Nelson Mandela i Sam Nujoma, ambdós retirats de la primera línia de l'escena política.
Tot plegat resulta molt poc esperançador. La situació econòmica del país és catastròfica, i sembla que són els militars qui prenen el control. Recorda massa altres històries africanes, però de vint o trenta anys enrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada