Doncs no sé perquè deu ser. Serà perquè l'altre dia, un cop més, em vaig despertar a les tantes de la matinada, amb aquella estranya sensació de no saber on era. I per un moment em creia a Montevideo... Serà perquè la jefa es va afegir a la confusió sobre la meva procedència, i després que l'Alex es pensés que jo era argentí, ella -no sé perquè però intueixo que per raons derivades de la feina mateix- estava convençuda que jo era uruguaià... Serà perquè ha baixat la temperatura... Serà perquè la carn del gaucho era bona però dura com una roca... Serà perquè una amiga em va demanar que li passés contactes...
El cas és que m'he trobat recordant el meu ritual dels dissabtes d'agost i setembre de l'any passat, sol o en companyia. Aquell agost tan, tan fred, el més fred de la meva vida. Un agost austral en el que vaig desembarcar a Montevideo dues setmanes després que nevés a Buenos Aires per primer cop des del 1930...
A Buenos Aires el riu no es veu, el tapen el port i una reserva natural. A Montevideo el Río de la Plata envolta tota una ciutat que va créixer al voltant de la ciutadella edificada pels espanyols. Des de la Ciudadela fins a Carrasco -passant òbviament per Pocitos, el meu barri-, la ciutat segueix les esplèndides platges. Fins al punt que a Montevideo al riu li diuen "el mar". Doncs si no feia prou fred, la humitat us el feia entrar fins al moll de l'òs. I amb temperatures per sota dels cinc graus, aquella humitat i aquell vent...
Els dissabtes me n'anava al Mercado del Puerto. A l'antic mercat de 1868, que des de fa temps és l'espai gastronòmic més singular de Montevideo. On hi hauria les parades hi ha les parrilles. L'edifici acull tota una colla de restaurants, on es pot menjar a la barra tot observant el foc. I si hi ha una parrilla... Hi ha un asado... La major part de carns tenen el seu punt òptim si estan fetes a la brasa. Amb carns de la qualitat de les de la regió -els animals tenen abundant pastura sense haver-se de desplaçar-, no cal demanar massa més. Una ampolla d'un bon tannat -el vi negre local, una mica traidor, però vellut amb vellut si era dels bons-, i una parrillada, amb tira, chorizo, mollejas, un tros de bife de cuadril...
Això sí, al Mercado del Puerto hi vaig arribar a dinar sense treure'm l'abric...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada