Un cop més el meu escrit no serà apte per a persones vegetarianes. Ahir vaig continuar la meva exploració de la gastronomia local amb una nova delícia de la carn de caça: un filet de zebra. I què en puc comentar? Doncs que la meva gran sorpresa fou l'absència total de sorpreses: quelcom de tan intuïtiu com dir que la carn de zebra sembla ser a la carn de cavall el que la carn de senglar és a la carn de porc. En aquest cas, la textura resulta una mica més dura, com en la majoria de les carns de caça, però el gust és molt semblant al tant similar i característic de la carn de cavall, un gust més agut, més dominant i imponent que el de les carns bovines. I en general menys greixós. Un tros de carn bovina és profund, llarg, inunda els sentits amb calma segura. Un tros de carn cavallina és com un salt, té agudesa, alçada, captura completament els sentits amb gran rapidesa.El que sí que va constituir una experiència sorprenent fou constatar d'una manera més intensa que mai la importància del tall, la seva enorme i decisiva influència a l'experiència gustativa. Si tallava la carn seguint les línies longitudinals descrites per les fibres musculars del filet obtenia un gust rodó i reposat. Si, per contra, feia un tall perpendicular a aquestes línies, el gust esdevenia intens i extremat, com si la zebra passés del pas al galop sense passar pel trot. El tall és, doncs, importantíssim.
Una altra cosa que em sorpèn és que la carn de caça es coneix en anglès com "game", que es tradueix literalment per "joc". D'entre els multiples significats del mot en anglès en destaquen dos, "animals salvatges, ocells o peixos caçats per esport o per nodrir-se" i "la carn d'aquests animals, menjada com a vianda". Em sembla curiós que la caça estigui assimilada al joc fins i tot en termes etimològics, suposo que en defnitiva explica la intensitat d'aquesta fal·lera en països com Anglaterra. A Namíbia mateix, també, s'hi organitzen safaris de caça. En qualsevol cas aquesta etimologia no em sembla tan lluny de la catalana: a part de la caça del senglar o d'altres animals, també hi ha gent que va a "caçar bolets" o a "caçar espàrrecs" -boníssimes les truites que se'n fan-. I en tots dos casos, la majoria de la gent s'ho pren com un joc.
PS: El que està clar és que des d'ahir em miraré els passos zebra d'una altra manera. Encara que no siguin com el que podeu veure aquí. I per cert, la foto de l'entrada és d'aquesta web.
1 comentari:
Em sembla bé que vagis tastan la carn de zebra perquè potser quan tornis a catalunya trobis al mercat la carn del ruc català, bé, no sé si és el ruc català realment, vull dir el de pegatina que portem alguns al cotxe però un ruc de catalunya, segur que si. Es veu que en un poble de Lleida és tradició menjar carn de ruc i fa poc hi hagut una fort polémica perquè en el menú d'un sopar tradicional hi havia burro!!!
Espero que no ens tornem més burros del que som per menjar-ho, jeje...
PS
Que tal les noies por esos lares????
Publica un comentari a l'entrada