En el marc de les formalitats de rigor en arribar a un nou país, i en aquest cas, a una nova oficina de Nacions Unides, avui m'ha tocat assistir al "security briefing", una reunió amb el departament de seguretat. El donava en Charles, un senyor molt simpàtic, ex-oficial de policia que entre d'altres coses va participar a la missió de manteniment de la pau a Libèria. A veure si un dia d'aquests el puc arreplegar perquè m'expliqui coses d'aquest tema.
La substància del "security briefing" en qüestió era més aviat avorrida, donat que Namibia és considerat un país sense fase de seguretat en termes de NNUU, i a més no em van deixar marxar de París sense fer els dos cursos de seguretat sobre el terreny, el bàsic i l'avançat. Els continguts fan èmfasi en conceptes bàsics, i en quelcom que em sembla elemental: el primer responsable de la pròpia seguretat és un mateix, amb el propi comportament i actituds. Aquests dos cursos no són tan interessants pels conceptes en sí sinó per a poder veure, un cop més, que el sentit comú és el menys comú dels sentits. Igualment, contenen un èmfasi sobre temes relacionats amb l'ètica professional que em va resultar més aviat emprenyador. No perquè l'ètica professional sigui emprenyadora, al contrari, el que em va sorprendre negativament era que se n'hagués de parlar tant, perquè em sembla un indicador que hi ha molta gent que se la passa pel "forro" (o pel folre)... De fet hi ha massa exemples que ho proven.
El moment impagable del dia ha vingut quan en Charles m'ha donat la benvinguda. M'ha preguntat d'on venia. Jo li dic que de Barcelona. I amb gran fermesa em diu: "Ah! Espanyardo!". La meva proverbial flegma m'ha ajudat un cop més a no trencar-me de riure, però, això sí, m'he hagut de mossegar la llengua per a no respondre-li: "No, Espardenyo!"
PS: continuant amb l'atribució de gentilicis i/o orígens "by the patilla" o d'acord amb alguna misteriosa llei de la naturalesa que desconec, un col·lega grec de l'oficina es va quedar convençut que jo era argentí. Li hauria hagut de dir: "Yo no soy argentino. Soy uguruayo!"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola Ferran,
Jo cuant et vaig conèixer pensava que eras alemany o nordamericà, jeje...
Quantes experiències per a explicar-nos, que be que hagis fet el bloc, et seguiré sempre que pogui.
Reb un petonás ... espero que t'enrecordis de mi ;)
PD
Ens veurem per a la boda de la cèlia, oi?
¿dónde quedó ese ímpetu de los primeros días? ¿esa promiscuidad desbordante en forma de textos? ¿ya no nos quieres? bubububububububu
Flaperval, no se m'esveri, que ja venen més entrades. Senzillament no estic tan enganxat a l'ordinador com els primers dies, perquè afortunadament tinc més activitats. Però no se'm preocupi, que de temes per comentar no en falten.
Divi, reina del glamour! No només no t'oblido sinó que de tant en tant et llegeixo. El teu blog és molt interessant.
I sí, si tot va bé ens veurem a Eivissa el mes de setembre. Veurem... I un petonàs per a tu!
Publica un comentari a l'entrada