En un qüestionari sobre allò que l'augusta organització per a la qual treballo hauria de fer durant els dos anys següents hi vaig trobar una perla que em va fer plorar de riure.Aclarim d'entrada que les Nacions Unides tenen sis llengües oficials -Anglès, Francès, Castellà, Rus, Àrab i Xinès-, essent les dues primeres les llengües de treball habituals. En aquest cas, però, el qüestionari anava adreçat a estats membres, altres organitzacions multilaterals i organitzacions no governamentals, i es podia respondre en qualsevol de les sis llengües.
La resposta de l'Estat membre del qual tinc el passaport contenia una perla que no em va passar per alt. La persona que va redactar la resposta -o el grup de persones, o qui fos- es referia a la necessitat de continuar defensant el patrimoni en tots els seus aspectes. El cultural i el natural. En tots dos casos hi ha una part del patrimoni que es troba sota aigua. Els oceans, apart de gran riquesa biològica i geològica, contenen també patrimoni cultural -antics assentaments humans anegats o bé vaixells enfonsats que sovint contenen informació valuosa i tresors-. Aquest darrer tema ha estat d'actualitat a la pell de brau arrel del conflicte als tribunals entre l'Estat espanyol i la companyia de caçatresors propietària del vaixell Odissey. El mar conté doncs tresors de gran importància, i l'acció a nivell internacional per a protegir-los és més que pertinent. És necessària.
En aquest cas, però, el redactor o grup de redactors es van embolicar volent fer-ho bonic, i van palrar de "patrimonio cultural, terrestre y extraterrestre". Els traductors no van captar un matís tan escadusser, i la versió anglesa parlava del "heritage in space"...






