Si a l'Uruguay em despertava amb els titulars a la televisió, a París no en tinc i em desperto amb la ràdio. Ja fa anys que ho faig, és una bona manera de posar-se al dia, donat que no requereix el mateix nivell d'atenció que la televisió. A més, les possibilitats de l'ona mitja han estat superades per l'internet: amb una bona connexió es pot accedir a emissores de ràdio de tot el món, fins i tot en directe.
Ahir divendres vaig tenir grans dificultats per a despertar-me, però finalment la ràdio va aconseguir fer-ho de cop. Escoltava Europe 1, una emissora privada a la que em vaig aficionar gràcies a l'actor Nicolas Canteloup, que sol aparèixer al matí fent imitacions molt divertides. La notícia era una peça sobre la possible retirada de tropes dels EUA de l'Irak. Tenien un testimoni, un oficial nordamericà, que deia "si marxessim ara deixariem el país en una situació de desordre" (en anglès, mess). El periodista, però, ho va traduir per "un joli merdier" (un bon merder). Fins i tot si "merdier", en francès, sembla ésser una mica més formal que "merder" en català, em va sorprendre, donat que "mess" té diverses connotacions però es pot fer servir en contextos formals, cosa que no és el cas de "merdier".
Més enllà de les consdieracions -moltes- que es podrien fer sobre el complex ofici de la traducció, em pregunto si no hi havia en aquest cas quelcom de la tan habitual barreja d'enveja i fascinació que molts francesos semblen sentir vers els nordamericans, que els porta a criticar sempre molt durament el que fan, però amb un matís que és diferent al de la resta del món. On els altres diuen "això no està bé", ells diuen més aviat "nosaltres ho faríem millor".
Tanmateix aquí també n'hi hauria per a una altra entrada. El cas és que em vaig despertar de cop, i mig rient...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada