21 pel·lícules (1 de 3)

Al bloc germà, el meu amic Fray Peskuezo de Eskuerzo, primer i únic integrant –fins ara- del Mester de Clerecía del segle XXI, hi sol fer crítiques de cinema. En el meu cas, normalment no en faig més que comptades, per dos motius. Per una banda, perquè m’agradaria tenir més temps per a fer-ne i no crec que hi pugui dedicar el temps que aital tasca faria necessari, i per l’altra normalment solc ser força positiu amb el que veig –potser massa i tot-, i per tant per a alguns i algunes potser no seria una referència massa bona.

Em vaig passar tot el periple africà sense veure massa res si no fos pel Wild Cinema Festival de Windhoek i alguna pel·lícula escadussera vista en algun hotel o en algun avió. Així doncs, tenia moltes ganes de cinema, i per això em vaig fer soci dels MK2, una cadena de cinemes prou gran com per a poder permetre’s alhora els grans èxits de taquilla i pel·lícules més minoritàries. A més, els MK2 del Quai de Seine i del Quai de Loire em queden a prop de casa, només em cal un passeig pel canal que sol ser força agradable i que puc fer en bicicleta.

Des que me’n vaig fer membre, a finals d’agost, fins ara, he vist 21 pel·lícules –llevat de les vistes de nou en algun avió o en algun hotel-. No tinc temps de fer 21 crítiques llargues, però tanmateix em proposo fer-vos participar de la meva opinió amb alguna frase i en tres adjectius per film. A veure si me’n surto...

Star Wars: The Clone Wars
Un divertimento només per a incondicionals de la saga o per a pel·lícules d’animació, i els primers en poden sortir decebuts. Ho dic perquè en dec ser un.
Oportunista, inexacta, malaguanyada.

Gomorra
Aquesta deu ser l’única que té entrada pròpia en aquest mateix blog!!!

Le sel de la mer
Una nova mirada sobre el conflicte palestino-israelià, en aquest cas una metàfora de la Nakba (el “desastre” de 1948 per als àrabs). La meva encisadora partenaire d’aquell dia té ascendència jueva i va sortir indignadíssima, només la va poder calmar un bon sopar amanit amb uns quants moments propis de la meva faceta de Peter Sellers de pa sucat amb oli que curiosament només ella és capaç de suscitar.
Prescindible, excessivament malenconiosa, irreal.

Back soon
Comèdia centrada a Islàndia que ens mostra una curiosa història d’un indret ignorat, que era de fet un país fins ara modèlic, amb uns escenaris naturals espectaculars. Com a comèdia de l’any em sembla molt superior a la guanyadora del Globus d’Or (VCBCN, vegeu més avall), tot i que potser caldria actualitzar-la vist el desastre causat a Islàndia per la crisi financera.
Hil·larant, insòlita, fresca.

Inju, la bête dans l’ombre
Thriller a la francesa basat al Japó, que segueix una intriga creada per les obsessions d’un individu estúpidament crèdul i banau. Ni per passar l’estona.
Massa llarga, previsible, falsament trepidant

Rumba
És estrany veure una pel·lícula filmada amb un llenguatge de clown, no veia res semblant des de Jacques Tati –tot i que cal salvar les distàncies-.
Divertida, sorprenent, molt particular

Séraphine
La història d’una pintora neoexpressionista poc coneguda i gairebé oblidada, un personatge tràgic, una recreació de la vida de l'època. Estèticament reeixida, però massa llarga.