divendres, 10 d’octubre del 2008

Gomorra

La declaració d'un "arrepentit" de la màfia va fer saltar el tema a totes les portades: la camorra -la màfia napolitana- vol matar Roberto Saviano, l'autor de la novel·la-reportatge "Gomorra", publicada el maig de 2006, que ha estat recentment duta al cinema.

Saviano esdevé un altre escriptor amenaçat de mort, una nova icona de la lluita sense fi per la llibertat d'expressió. Aquest cop, però, l'amenaça no ve de cap grup polític, ni de cap fonamentalista religiós, sinó d'una de les estructures de crim organitzat més antigues i persistents del món: la camorra. La màfia napolitana, una estructura nascuda de la fallida de la transició entre l'ordre feudal de l'antic règim i l'estat modern al sud d'Itàlia, que fou aliada dels liberals quan li va convenir, i es convertí en el filtre del poder de l'estat.

El millor que podem fer per Saviano és llegir el seu llibre i veure la pel·lícula que ha inspirat. El llibre encara no l'he llegit, però la pel·lícula és molt recomanable. Per què ha molestat tan al clan dels Casalesi, una de les famílies camorristes més importants? Perquè el que ens ensenya és molt lluny de la imatge romàntica de la cosa nostra siciliana mostrada per la saga d'"El padrino". Lluny de la retòrica dels "homes d'honor", Gomorra ens mostra un món extremadament sòrdid, on la violència no és res més que el que és: la garantia i sovint l'únic recurs d'un sistema de dominació social brutal, arbitrari i extremadament corrupte. La sublimació del caciquisme més ranci. Un sistema que converteix regions senceres d'Itàlia en hostatges del crim. La fallida continuada de l'estat de dret, que converteix la cosa pública en un mecanisme d'enriquiment privat cimentat en la protecció contra l'amenaça autogenerada i la llei del silenci. Un sistema del qual l'afer de les escombraries, vegonyosa connivència entre industrials del nord i corruptes del sud, no és més que la conseqüència més visible, lluny de ser l'única.

Recomanable, molt recomanable, perquè la nostra Europa neta i polida no està lliure de porqueria, en cap dels sentits. I sovint tenim una certa tendència a oblidar-nos-en.

1 comentari:

flaperval ha dit...

No he estado en Nápoles, pero si uno se pasea por Sicilia, no tiene la sensación de estar en la europa ultraposmoderna en la que nos hacen creer que vivimos. Los mercados de Palermo me recordaban a Marruecos, por ejemplo.

cuatro meses después de haber instalado la antena de internet en la ermita de Mont-ral, seguimos sin conexión... A ver si se meten el Cat21 por el culo y revientan de una vez.