En una entrada de fa tres mesos reflexionava sobre el fet que el govern de Zimbabwe va decidir, a finals de juliol, eliminar deu zeros de la seva unitat monetària, per tal entre d'altres coses d'evitar un col·lapse total de sistemes informàtics i comptables diversos, que ja no podien funcionar amb tants zeros. La meva amiga Bekezela, amb molt d'humor, em deia "sí, han marxat, però no et preocupis que tornaran a casa per Nadal".Doncs la veritat és que sembla que efectivament tornen a casa per Nadal, però ho fan a ritme de grans magatzems o de llums de Nadal a Barcelona o a París -el Nadal comença a arribar a mitjans d'octubre a llocs com "El Corte Inglés"-. I és que de moment ja n'han tornat set. Sí, en tres mesos han guanyat set zeros. La taxa oficial d'inflació de Zimbabwe se situa en 231.ooo.ooo%. L'escassetat general de subministraments afecta també a la moneda. Ignoro si en aquest moment es tornen a fer servir els curiosos bitllets amb una quantitat forassenyada de zeros i amb data de caducitat, ho ignoro però ja ho preguntaré i en tot cas m'imagino que sí, que els tornen a fer servir. Sigui com sigui el que sí que s'està produïnt -em comentaven l'altre dia- és la consolidació d'un sistema de preus triple -un preu si es paga en cash, un altre si es paga per transferència bancària ordinària, i un altre si es paga per transferència bancària d'un compte en divises-, en funció de l'escassetat de moneda. Per a qui encara no s'hagi tornat boig tingui l'oportunitat de fer-ho. Tot plegat amb uns preus que en termes reals també van pujant, productes bàsics escassos... El mateix infern que vaig viure en persona, però una mica pitjor a mesura que va passant el temps. Tal com deia, el marge per a que la situació es continuï podrint existeix, encara en queda.
Aquest marge continua existint, entre d'altres coses, perquè ara fa un mes que es va signar un acord per a compartir el poder entre el ZANU-PF i l'oposició del MDC. La solució "a la kenyana" -acceptem mantenir el president que ha robat les eleccions tot compartint el poder per a evitar un bany de sang-, no s'acaba de concretar. La disputa pel control dels ministeris clau -economia i, sobretot, interior- continua, amb acusacions creuades de manca de voluntat per a arribar a un acord. L'impasse en les negociacions ha estat tan seriós que ha calgut reactivar la mediació sudafricana. L'oposició, però, ha refusat d'assistir a la reunió prevista a Swaziland -president de torn del grup de seguretat de la SADC-, on havien de coincidir amb totes les parts en conflicte i els mediadors sudafricans encapçalats pel recentment dimitit president Thabo Mbeki. Tsvangirai ha dit que no hi anirà perquè fa mesos que li neguen la concessió d'un passaport i només li concedeixen documents de viatge provisionals cada cop que ha de sortir del país. Una mostra més de l'assetjament continu a que és sotmesa l'oposició. Aquesta és una de les claus de tot el tema. L'estratègia del ZANU-PF al poder ha estat la intimidació directa combinada amb un intent deliberat d'exasperar tothom. Espero que no ho aconsegueixin, perquè el sofriment humà que tota aquesta pantomima continua provocant és incalculable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada