diumenge, 18 de gener del 2009

I a part de les 21...

El conjunt d’impressions sobre cinema de les entrades anteriors mereix ésser completat amb un repicó, la referència d’algunes pel·lícules que he vist també en els darrers temps –durant la segona part de 2008-, però en aquest cas en algun hotel o a bord d’avions de llarg recorregut. Les que recordo són les següents:

Namesake
En un hotel de Harare vaig poder veure aquesta petita joia, una altra mirada a les problemàtiques de la vida dels migrants. En aquest cas, es tracta de les diferències amb la segona generació, i els esforços dels pares per a transmetre’ls la seva cultura en un xoc amb la del país d’acollida. Quelcom que he pogut discutir amb alguns amics que ho han viscut en les pròpies carns.
Emocionant, veritable, equilibrada.

What happens in Vegas
Les conseqüències d’una nit de disbauxa a Las Vegas on dos individus que s’acaben de conèixer descobreixen enmig de la ressaca que, com a part de la festa, s’han casat. Una comedieta estrictament per a passar l’estona.
Histriònica, exagerada, previsible.

Blood Diamond
En un altre llarg viatge no em vaig poder estar de repetir aquest film d’acció amb pretensions informatives i reivindicatives prou reeixides. A desgrat de no deixar d’ésser una nova visió de l’Àfrica molt marcada pels estereotips construïts al nord, és no obstant una història que ens aproxima a la gestació de les desgràcies d’un continent que no són tan llunyanes com semblen.
Trepidant, implicada, interessant.

Indiana Jones and the Kingdom of the crystall skull
Creuant l’oceà atlàntic de tornada de Montevideo vaig veure la quarta entrega de la saga d’Indiana Jones. No aporta absolutament res al personatge i a la saga, més enllà de l’aparició d’un fill que prefigura l’herència del que fou un mite del cinema d’acció que amb aquesta nova i prescindible entrega queda reduït a la més gran vulgaritat.
Prescindible, innecessària, tediosa.

Wall-E
Una altra pel·lícula familiar per als incondicionals del cinema d’animació. Futurista història d’amor cibernètic en el context d’una humanitat errant després d’un desastre nuclear. Molt ben feta, una petita joia per a petits i grans.
Tendra, divertida, deliciosa.

The constant gardener
Una altra pel·lícula de temàtica africana que també vaig repetir en un avió després d’haver-la vist a París quan va sortir. Basada en una novel·la que encara he de llegir, és un altre film de denúncia de l’espoli a què és sotmès un continent sencer on la vida té, realment, un altre valor. Encara recordo el silenci sepulcral que es va emparar de la sala del cinema en acabar el film a París.
Colpidora, compromesa, bella.

I això és tot per ara, però n'hi haurà més, espero.