Dels llibres que m’han regalat darrerament, el que més m’ha agradat, amb diferència, és aquesta novel·la d’en Joan Miquel Oliver, compositor i lletrista dels Antònia Font. Aquests Antònia Font que tanta companyia m’han fet en aquest darrer any de quatre continents en què m’he sentit més astronauta que mai.Els incondicionals del grup en qüestió hi trobaran aquest món tan particular, tan surrealista, oníric, humorístic, tendre, humà, desconcertant i desconcertat de les històries que ens expliquen, on ens hi podem reconèixer encara que a vegades no ho sembli. Un llenguatge literari que trobo interessant i molt creatiu. Tot plegat, amb molt més contingut del que podria semblar.
PS: moltes gràcies de nou, Núria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada