Equívocs lingüístics

Un altre dels avantatges de viure en una gran ciutat que no deixa de ser una de les capitals del món és la possibilitat d'accedir a una vida cultural prou rica, que inclou fòrums intel·lectuals de primer ordre. Ara fa unes setmanes, un amic colombià que és com un germà -d'aquelles persones que hi són a les madures, però també a les verdes-, em va convidar a sentir una conferència a "Science Po", escola d'elit on s'ha format gran part de la classe política i dirigent de França.

Es tractava d'una conferència sobre la situació a Colòmbia, per part de diverses persones entre les que destacava el senyor Carlos Gavíria Díaz, ex-magistrat del Tribunal Constitucional, professor de dret constitucional i president del Polo Democrático Alternativo, l'únic partit significatiu d'oposició de l'esquerra democràtica que ha sorgit a Colòmbia en força temps. El senyor Gavíria fa bo d'escoltar. Les seves paraules comuniquen una visió cívica d'aprofundiment de la democràcia a base d'una educació i responsabilitat ciutadanes que és necessari reivindicar i exercir arreu. De les seves paraules i de les dels altres intervinents se'n deriva també que la situació a Colòmbia és lluny de ser tan simple com el mateix govern del país ens voldria fer creure, en una visió de les coses amplament difosa pels mitjans de comunicació més grans, segons la qual la violència és la conseqüència de l'existència i acció de les FARC. Així doncs, s'acaba amb la guerrilla i s'acaba el problema. Malauradament, però, l'escenari és una mica més complex, perquè el crim i la corrupció associats amb el narcotràfic no són monopoli de les FARC. No només hi ha altres grups armats sinó que aquesta corrupció esquitxa significativament totes les institucions de l'estat, sobretot el poder legislatiu.

Un altre dels ponents era un representat d'una coordinadora de grups indígenes que estaven organitzant una marxa sobre la capital per a ser rebuts pel president -cosa que pel que sembla finalment no es va produir-. El seu testimoni posava de relleu la pervivència d'una problemàtica que va resorgir poderosament a principis del 1994 amb la rebel·lió zapatisa a Mèxic, però que no ha deixat d'ésser present a l'Amèrica Llatina des de fa cinc segles: la qüestió dels drets col·lectius dels grups indígenes. La seva intervenció fou interessant, però em va crear grans problemes.

I és que el senyor en qüestió es referia a l'organització de la marxa com a una "minga". La Real Academia de la Lengua defineix aquest terme com a derivat del mot quechua "mink'a", i utilitzat a l'Argentina, Chile, Colòmbia, Equador, Paraguay i Perú amb el significat d'una "Reunión de amigos y vecinos para hacer algún trabajo gratuito en común". El diccionari també inclou l'altre significat possible, referit a l'òrgan sexual masculí.

La meva feina m'exigeix compostura en totes les situacions, i això inclou conservar cara de pòquer en ocasions en què puc estar escoltant les animalades més indignes que us pogueu imaginar -coses de la diplomàcia-. No obstant aquell dia acabava de sortir de la feina després d'un dia molt ple i tens, i en aquell moment em sentia relaxat. Estava, diguem-ne, "amb la guàrdia baixa". Per això vaig tenir problemes greus tot sentint que si la minga cap aquí i la minga cap allà, i que si "esta minga está creciendo", i "esta minga va a llegar hasta el final". El meu amic Jair s'estranyava de veure'm convulsionar-me, vermell com un tomàquet i tapant-me la boca. I com més reia més ridícul em sentia i més ganes de riure tenia.

Fou una estona divertida però llarga. Coses de la minga.