Hi ha coses que no canvien mai...

Per una qüestió relacionada amb el meu contracte actual hom em va demanar un certificat de naixement. Aquesta demanda em fou comunicada de manera oficial quan les vacances de nadal ja se m’havien escolat entre els dits, quan ja havia tornat a París des de Barcelona.

En data 5 de gener vaig omplir la sol·licitud pertinent al Registre Civil de Barcelona a través d’Internet. El dia 7 trobo a la meva bústia d’e-mail una notificació segons la qual havien rebut la meva sol·licitud. Al cap d’una setmana rebo un missatge incomprensible i innecessari amb el text següent : “Disculpe las molestias causadas por el correo electrónico anterior, debido a un error en el sistema informático, que no ha permitido ocultar las direcciones de correo electrónico”. Molt bé, moltes gràcies, però no entenc exactament en què pot consistir la molèstia, si no és que en un missatge adreçat a mi no s’hagi ocultat la meva adreça. A més, no hi ha ni signatura. Ni molt menys cap mena d’informació sobre l’estat de la meva demanda. Al cap d’una setmana, el dia 21, els envio un breu missatge sol·licitant precisament aquesta informació. La resposta és un silenci sepulcral.

El dia 4 de febrer, quan ja pràcticament m’havia oblidat que havia demanat el certificat, el trobo a la bústia de casa. La meva sorpresa pel retard ja és considerable –un mes per a trametre’m un certificat que, segons ells mateixos, es pot obtenir a l’acte si hom disposa de totes les dades necessàries i fa la sol·licitud per a un mateix i de manera presencial a la seu del registre-. Però encara ho és més quan em trobo el certificat amb un encapçalament curiós: una còpia impresa del meu missatge del dia 21 de gener on els pregunto quan el rebré! Sense cap anotació... Em sembla que és la primera vegada a la meva vida que algú m’ha donat una “resposta” a un e-mail a través del correu ordinari. Curiós.

No entraré en tots els tòpics possibles –i sovint molt més que justificats- sobre la ineficiència de l’administració pública. Em va cridar molt l’atenció una entrevista que vaig sentir l’altre dia al programa d’en Barril –El Cafè de la República, de nou a onze del vespre a Catalunya Ràdio, que a vegades sento per Internet-. Entrevistaven el jutge Santiago Vidal a qui van preguntar si, enlloc de fer vaga, no seria més eficaç fer senzillament una jornada de portes obertes per a que la gent veiés amb quins mitjans –o millor dit amb quines mancances de mitjans- ha de treballar l’administració de justícia. El senyor Vidal va dir que li semblava una idea excel·lent. El registre depèn del mateix ministeri.

En el cas que ens ocupa només comentaré que, tot fent una simple cerca al google, he localitzat una notícia publicada a El Periódico de Catalunya a principis d’agost de 2008. El registre civil de Barcelona depèn del ministeri de justícia però és gestionat amb diners de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat ha invertit 450.000 € per a millorar una situació que era caòtica. Si després d’una inversió que ha comportat la contractació de dotze persones més i el començament de la digitalització del registre encara estem així, no em vull ni imaginar com era la situació ara fa un any.

Per cert que la notícia també diu el següent: “Solo un posible reproche. La señalización, según señala un trabajador del Registro Civil, anónimo y cauto, "debería estar en catalán, castellano e inglés, y no solo en catalán". M’agradaria conèixer-lo, aquest senyor “anónimo y cauto”. Per a preguntar-li amb cautela però sense anonimat perquè TOTES les comunicacions que he rebut al respecte –les comunicacions per escrit, quelcom força més important que la retolació dels espais- han estat únicament i exclusiva en llengua castellana.

Definitivament, hi ha coses que no canvien mai.