Perquè hi ha una foto d’un tigre a la capçalera d'aquest blog? Perquè, del meu pis de la Barceloneta, en deia “El cau del Tigre”? Perquè alguns amics, i particularment el meu amic paulista Chico Cintra, em diuen "Tigre"? La resposta ve d’un dia de l’agost de 2002 a Cienfuegos, República de Cuba.
Les meves companyes de viatge per la més gran de les Antilles van insistir en que anéssim a veure un sacerdot de la regla de Osha-Ifá, el que els espanyols van designar amb el terme de “santería”. La religió Yoruba duta a Amèrica pels esclaus i convertida en un sistema religiós sincrètic veritablement apassionant, que impregna profundament la cultura de l'illa.
Tot i el meu escepticisme sistemàtic vers qualsevol fet religiós, em vaig mostrar receptiu per a l’exercici. Un darrera l’altra, el sacerdot ens va fer un ritus de predicció, ens va “tirar los caracoles” –el cargol és una forma natural d’espiral que significa el contacte entre el món finit i l’infinit- mentre invocava els avantpassats i apuntava tot de números en un paper per a després fer un llarg discurs sobre el signe de cadascun de nosaltres.
Pel que sembla el meu signe és el d’Obbatalà, l’ancià, l’amo de tots els éssers vius i de tots els caps, pare de tots els fills, rei de la pau i de la calma, el savi, el mediador, simbolitzat pel color blanc. L’experiència fou realment enriquidora, perquè em va dir tota una sèrie de coses sobre mi mateix que em van fer reflexionar i que en general trobo força encertades. A més em va venir a dir que amb les condicions que tenia, amb treball i perseverança podria fer el que volgués a la vida. En un moment determinat, però, es referia a una certa fortalesa de caràcter, i d’una manera cada cop més apassionada i amb aquell accent tan divertit es va encenent i em diu: “Po’que tú nasiste para mandal y no para sel mandado. Dise Obbatalá que tu tiene’ un caráctel muy fuelte. Tu ere’ muy tranquilo y por eso la gente no ve en tí lo que tu ere’ realmente, porque tu tiene’ un caráctel muy fuelte y cuando alguien se mete contigo tu sabe’ como defendelte y lo’ demá` siempre van a sel sorprendidos. Po’que tú ere’ fiero como un Tigre! Tu ere’ un Tigre y no lo sabe’! Tú lo que tiene que hasel é’ ponel una foto de un Tigre en la puelta de tu casa pa’ que todo el mundo que venga sepa lo que se va a encontral”.
Té una part de veritat, i em va fer moltíssima gràcia. Així que ja ho sabeu, això de “Lo tigre” no és perquè sí...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada