dilluns, 9 de febrer del 2009

Descansa en pau, Eluana

Mentre el senat italià debatia una ridícula proposta de llei, feta com no se n’ha de fer cap –a cop de cas puntual i d’emocions mediatitzades-, ella ens ha deixat tranquil·lament. Durant setmanes l’església catòlica i l’infame Berlusconi han estat potinejant la seva dignitat. Els primers per a continuar amb llur secular imposició al comú dels mortals, tant als adeptes com als no afins, de maneres de pensar que cada cop són més retrògrades. El segon per a practicar el populisme més barat i oportunista i servir-se'n per a continuar amb el seu afany de carregar-se el ja fràgil equilibri de poders d'una democràcia segrestada.

El debat sobre el dret a una mort digna es mereix quelcom més que els esgarips d'una colla de sotanes histèriques encapçalades per un integrista sense cap escrúpol a l'hora d'enemistar-se amb qui faci falta, sigui musulmà, jueu o laic, per tal d’allunyar encara més l’església catòlica de les necessitats dels seus fidels en nom de principis espuris. Es mereix quelcom més que un primer ministre exhibicionista i narcisista arribat al poder sobre les runes d’una primera república italiana corcada per la mateixa corrupció sobre la que ell edificà la seva magna fortuna, en una fugida endavant que algun dia la història reconeixerà com a tal. El debat sobre el dret a una mort digna es mereix molt més que això.

Es mereix respecte i dignitat. Respecte per la dura decisió d’un pare que coneixia la seva filla millor que ningú. Dignitat que se li ha negat a l’Eulana mantenint-la en una forma de vida completament estèril durant tants anys en contra de la voluntat dels qui compartiren la seva vida. Respecte i dignitat menyspreats per tota una colla de gent que no han tingut cap problema per a omplir-se’n la boca i fer-la aparèixer per tot arreu mentre els ha estat instrumental.

Eluana, descansa en pau. I que la teva mort, com la d’en Sampedro i com la d’altres, pugui servir per a tenir un debat racional i respectuós, i no un espectacle indigne de poder i vanitat.

Descansa en pau, allà on siguis.