Doncs sí, finalment el 2008 se’n va. Un any de lluita, un any trepidant, un any en què vaig començar a escriure aquest blog per a explicar per on parava, però sobretot com una necessitat vital, una gran necessitat d’expressar coses, i és que no n’hi havia per menys. Durant aquest any he viscut a dos continents diferents, a Europa i a Àfrica, i he estat treballant a quatre –hi afegeixo Amèrica Llatina i Àsia-. Molts milers de quilòmetres que m’han dut de França a Namíbia i Zimbabwe, amb estades per feina també a Malawi, Bostwana, Uruguay i Vietnam. I visites a Sud-àfrica i a Hong Kong. Milers de quilòmetres. I experiències de tots colors, des de la placidesa de la introspecció creuant el Namib desert fins a la hiperinflació de Zimbabwe, el viure i veure un país que s’està somalitzant. Els grans descobriments i la duresa de les tornades al nostre nord que se suposa que és el millor dels móns possibles.
Si fa exactament un any m’haguessin dit que seria així, no m’ho hauria cregut. No sé què ens durà el 2009 –fa pinta també d’any complicat-, però espero sincerament que continuï en la línia, encara que potser amb una miqueta de calma, que tampoc estaria malament.
I a tothom qui em llegeixi, que l’any que entra us doni bon joc.
Si fa exactament un any m’haguessin dit que seria així, no m’ho hauria cregut. No sé què ens durà el 2009 –fa pinta també d’any complicat-, però espero sincerament que continuï en la línia, encara que potser amb una miqueta de calma, que tampoc estaria malament.
I a tothom qui em llegeixi, que l’any que entra us doni bon joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada