Excés de precipitació

L'internet ha transformat moltes coses, d'entre elles el nostre accés a la informació. Des que tinc connexió regular a la xarxa cada cop compro menys diaris, si no és en aeroports, en ocasions molt especials en què una determinada notícia m'interessa molt, o quan em dóna pel ritual del diumenge d'esmorzar amb croissant i notícies de paper. Si no es tracta d'un d'aquests casos, accedeixo a la premsa a través d'internet.

L'altre dia ho feia gaudint d'una de les innovacions recents a diversos mitjans, la llista dels articles més llegits pels internautes. Les preferències majoritàries no sempre coincideixen amb el que m'interessa a mi, però sí que em sembla rellevant de veure què és allò que interessa més a la gent. No deixa de ser una manera de captar estats d'ànim col·lectius, per molt que es redueixin als lectors d'un determinat mitjà.

Un titular em crida l'atenció: "Cuidado con los tipos bajos". Ja hi tornem a ser, penso. Un altre estudi fet per algun psicòleg amb molt més pressupost per a investigar que idees que estableix una correlació entre l'estatura modesta -en el meu cas faig aproximadament 163 centímetres, i això fa que em senti al·ludit- i grans dosis de mala llet pròpies de persones que en qui no es pot confiar. Ja imagino la recreació dels perfils psicològics de personatges com ara Cal·lígula, Napoleó, Francisco Franco, Nicolas Sarkozy, Carlos Solchaga, Torrebruno i Josep Lluís Núñez, amb profuses explicacions sobre els complexes creats pel fet de veure el món des d'una mica més avall que la mitjana. Quan ja tinc a la ment la típica i tòpica frase que diu que al pot petit hi ha la bona confitura, un click atura el meu deliri.

L'article es refereix als tipus d'interès baixos. Encara que sigui baixet i algú em pugui considerar interessant, el que llegeixo es refereix estrictament a l'espectre de la deflació, un dels mals que sembla que ens amenacen en aquest context d'ofegament del crèdit, l'oxigen de l'economia. Es tracta d'una molt sòlida argumentació sobre el perquè una baixada generalitzada dels preus no és necessàriament bona. En essència l'economia capitalista és com una bicicleta. Està dissenyada per anar endavant, no per anar endarrera.

M'he precipitat. Millor així.