La història és de
fa tres setmanes. El dissabte 25 de maig arribem a casa al vespre. A la bústia,
una octaveta ens convoca a una manifestació el dia següent a París, en contra
de la "llei Taubira" –pel nom de la seva principal impulsora, l’actual ministra
de justícia de la república francesa-. És la llei que autoritza el matrimoni
civil entre persones del mateix sexe, així com l’adopció d’infants per part
d’aquests matrimonis.
D’entrada, es
tracta d’una manifestació contra una llei en vigor, que ja ha estat aprovada
pel parlament francès, validada pel consell constitucional i promulgada. De temps pel debat ja n'hi ha hagut. A més, l’octaveta en qüestió és
força remarcable. S’adreça als “francesos i europeus de Bèlgica”. Tractant-se
d’una bústia del barri de Matongé, a Ixelles, la crida resulta un pèl equívoca:
Matongé és el nom d’un barri de Kinshasa, que fou atribuït a aquesta part de
Brussel·les els anys 50 del segle passat. És el que es podria anomenar “barri
africà”. L’octaveta no s’adreça a ciutadans, sinó a “francesos i europeus de
Bèlgica”. Curiosa forma d’europeïsme. Això voldria dir que els africans de
Bèlgica no hi estan convidats. Si és així, la veritat és que els envejo.
N’hi ha més. El
paper en qüestió diu: “Europeus veniu amb nosaltres. Ajudeu-nos a refusar
aquesta llei i els seus engranatges”. I bé, doncs hi ha una imatge amb cinc
engranatges connectats: “Matrimoni homosexual”; “Adopció d’infants”; “PMA:
Eugenisme” (Assistència a l’embaràs: manipulació genètica); “GPA: lloguer
d’úter”. El cinquè engranatge només conté interrogants (?????), com volent dir:
i què vindrà després?
A veure,
personalment estic a favor que cadascú estimi com vulgui i a qui vulgui. I el
fet que això es pugui fer de manera pública i gaudint dels mateixos drets per a
tothom –parelles heterosexuals i homosexuals- em sembla senzillament reconèixer
de manera legal i pública quelcom que no és una possibilitat teòrica sinó una
realitat social. No he sentit cap argument convincent que em digui perquè no
hauria de ser així. Si es tracta de les creences religioses de cadascú, per a
mi aquest és un assumpte privat, i si l’Església catòlica –per
exemple- hi està en contra, els diria que ningú els obliga a santificar un
matrimoni homosexual. Si es tracta de garantir la continuïtat de l’espècie,
francament no crec que estigui en perill perquè persones del mateix sexe puguin
fer de manera pública i amb igualtat de drets el que ja fa molt de temps que
només podien fer d’amagat. Si algú es preocupa per l’educació dels fills, no he
llegit res en contra de l’educació per part de parelles del mateix sexe que no
fos pura ideologia. El problema de l’educació avui per avui no és aquest.
I bé, doncs sobre
els engranatges... Penso que l’assistència a l’embaràs, la manipulació
genètica i el lloguer d’úters són altres debats amb les seves pròpies
complexitats, motiu pel qual barrejar-los em sembla impertinent. Per altra banda, resulta una mica irritant que certs avenços socials siguin vistos
de manera sistemàtica com el principi de la fi de la civilització. Sobretot perquè segons aquesta mena de lògiques em sembla que la civilització ja s’hauria d’haver acabat fa temps:
per exemple, tot just abans de l’any 1000 (i també just abans del 2000, però
per motius diferents, aquest cop informàtics); i encara més, quan es va
reconèixer el dret de vot a les dones, quan es va aprovar la llei del divorci,
la d’interrupció voluntària de l’embaràs...
PS: també se'n poden fer lectures més polítiques, tot recordant per exemple les massives manifestacions a Madrid encapçalades per bisbes, però per a això em caldrà una altra entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada