Moments de sibaritisme, núm. 1

Aquest migdia buscava un restaurant que ja no existeix. Coses de les guies. M'he assegut un moment per avaluar les alternatives, a Ausspannplatz, una plaça circular sense suc ni bruc on enllacen l'avinguda de la Independència, l'artèria principal de Windhoek, amb carrers que van cap al sud. Se m'han acostat dues noies, una amb una bíblia a la mà, i m'han convidat gentilment a participar al servei religiós al que es dirigien. He refusat la invitació amb una mitja veritat: havia quedat per dinar. La veritat sencera és que l'únic compromís que tenia en aquest sentit era amb el meu sistema digestiu i amb la meva gana després de nedar un quilòmetre i mig, però coneguda la persistència proselitista d'alguns evangelistes, no tenia cap ganes, almenys avui, d'entrar en discussions de caire religiós.

Vista la migradesa de les alternatives a l'abast d'una caminada curta, he acabat reincidint i encaminant-me cap a O Portuga, restaurant d'on no cal que comenti l'origen, on ahir em vaig regalar una Ferreira, un peix a la brasa remarcable. Per primer cop vaig aconseguir evitar el peix arrebossat. Si no és llenguado, el peix arrebossat el deixo per a quan tingui canalla, si és que arriba el dia. O quan arribi.

A O Portuga he tornat a disfrutar la barreja de lussòfons diversos -Angola és a prop-, amb personatges locals de tots colors, en un ambient decorat amb objectes i mobiliari d'inequívoca referència ibèrica. I hi he pogut degustar un generós bistec de kudu, carn de caça, una varietat d'antílop. La textura m'ha recordat el senglar d'en Narcís. Carn prou dura com per a que sigui una mica excessiva tota sola, és millor acompanyada d'una bona salsa. I el gust, deliciós. Em recordava vagament el xai. No ha arribat per poc al punt de la biche que em vaig cruspir a Oussouye, la millor carn de caça que he pogut tastar fins avui, però s'hi ha acostat. Veurem quina serà la propera degustació.