De moment no he tingut problemes amb l'idioma. Amb l'idioma oficial del país, l'Anglès. Altra cosa és la meva ignorància total sobre el Damara, el Herero, l'Owamba (per citar-ne només tres), o el meu relatiu desinterès per l'Afrikaans o l'Alemany. El que sí que m'ha passat ja diverses vegades és no sentir el que em diuen. Estic convençut que es tracta del to de veu. Un to de veu sempre més aviat baix i molt tranquil quan es tracta de població local no blanca. Els diria allò que em va dir un dia la Yerba, en una frase que em va meravellar: "A veces hablas para el cuello de la camisa". D'acord amb algun comentari que m'han fet -i pel que he pogut observar-, no és pas el mateix cas amb la població d'arrels europees. Una hipòtesi seria que durant els darrers dos segles, durant molt de temps n'hi va haver uns que cridaven i uns altres que només els quedava escoltar i expressar-se en veu baixa. Ves a saber. En qualsevol cas continuarem l'observació i la temptativa auditiva.
Curiós que em passi, de tota manera, essent una persona que sempre s'ha enamorat de les veus. Les senyores que m'han pogut robar el cor, amb comptadíssimes excepcions, tenen totes veus que em tornen boig i que no em cansaria d'escoltar, en gairebé tots els registres. O en tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada