Ahir a la tarda continuava la meva descoberta de Windhoek. La Christuskirche és potser la icona més coneguda de la ciutat, que domina des del capdamunt del carrer... Fidel Castro.Al seu costat hi ha el Tintenpalast (Palau de la tinta), seu del Parlament de Namíbia, antigament seu de l'administració colonial alemanya i dels successius governs del protectorat sudafricà. Aclareixo que el nom no és degut a la presència d'una cantina regentada per madrilenys especialistes en el bocatacalamares, ni a la presència de cefal·lòpodes o moluscs de cap mena, sinó a la tendència de qualsevol govern o estructura burocràtica a generar muntanyes de paper amb la conseqüent despesa de tinta.
La presència massiva de policia i d'algunes senyores molt ben vestides em va cridar l'atenció, i vaig acabar essent convidat a presenciar el servei religiós en memòria de l'honorable John Pandeni, Ministre de desenvolupament local i regional, habitatge i desenvolupament rural. Glossat en termes d'heroi per tots els presents, Pandeni fou part del braç armat del SWAPO, l'exèrcit popular d'alliberament de Namíbia, que lluitava contra l'apartheid. Detingut el 1978, fou empresonat fins el 1985. El 1992, després de la independència, entrà en política com a conseller regional de la circunscripció de Soweto a Katutura (el suburbi de Windhoek on foren expulsats entre d'altres els habitants de Klein Windhoek, la zona on resideixo). Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada