Zimbabwe, l'olla a pressió...

Tal com ja anticipava en aquesta entrada del blog germà, la situació a Zimbabwe s'està complicant per moments. Dissabte passat hi havia eleccions, on el president Mugabe es presentava a l'enèssima reelecció (és president des de la independència, el 1980). Zimbabwe és un dels darrers exemples que queden a l'Àfrica dels sistemes de partit dominant/únic sorgits arreu després de les independències, en una barreja de governs d'unitat nacional i sistemes socialitzants en proporcions diferents en cada cas, que en múltiples ocasions van acabar donant lloc a sistemes autoritaris, i més tard a una onada de cops d'estat. L'onada democratitzadora dels 90 va escampar la democràcia formal a les parts del continent que no estaven en guerra. Aquesta onada, però, no va arribar a Zimbabwe.

El 2002 Robert Mugabe -que té un carrer amb el seu nom a Windhoek- ja fou acusat -i pel que sembla, amb arguments prou sòlids- d'haver manipulat les eleccions que li van donar eventualment la victòria enfront del sindicalista Morgan Tsvangirai. Des d'alreshores, les imatges del mateix Tsvangirai apallissat per la policia van donar la volta al món, i els nivells de violència van augmentar paulatinament. Mugabe va llançar una reforma agrària amb expropiacions massives de granges en mans de blancs -els terratinents per excel·lència a l'Àfrica austral-, a la que s'atribueix la desinversió que ha donat lloc a l'actual crisi econòmica, caracteritzada per problemes d'abastiment als que el govern ha donat resposta a base d'imprimir paper moneda de manera massiva, el que ha generat el rècord Guinness d'hiperinflació i ha precipitat una onada migratòria als països veïns. En aquest context, el que sembla que més li recriminen a Mugabe, a part del caos, és que la reforma no ha afavorit pas els que més ho necessitaven, sinó la seva xarxa clientelar.

En el procés electoral actual, organitzacions internacionals i de drets humans diverses han proclamat i repetit que no es complien les garanties per a assegurar la netedat dels comicis. Es van imprimir nou milions de paperetes per a sis milions d'electors (per a garantir que tothom tingués totes les opcions segons els uns, per a poder manipular els resultats a conveniència segons els altres), s'han detectat censos inflats amb persones mortes, i en un gest de darrera hora que crec que és mostra d'una certa desesperació, el govern va decidir centralitzar completament l'emissió dels resultats per a l'elecció presidencial. Mentrestant, destacats alts càrrecs de la policia i de l'exèrcit van declarar que no acceptarien cap resultat que no fos la victòria de Mugabe.

Mentre encara s'espera que es proclamin els resultats, els partidaris del MDC de Tsvangirai ja s'han llançat al carrer celebrant una victòria que, diuen, han comprovat vistos els resultats a les circusncripcions urbanes més importants. Un gest audaç per a intentar impedir el frau, però que ja fou qualificat d'avantmà com a cop d'estat pels oficialistes. Mentre esperem que finalment es proclamin els resultats, les condicions per a un escenari a la kenyana -esclat de violència-, semblen servides.

I els que més en sofriran seran els mateixos de sempre.

PS: em toca anar a Harare d'aquí un mes. Avui en parlàvem amb la meva cap. Veurem com evoluciona la situació.