Doncs no en diré massa en aquest moment, només que el govern de Namíbia també té entre les seves prioritats una reforma agrària, que està fent avançar amb peus de plom i amb molta prudència en un dels països més desiguals del món. Essent també el de densitat poblacional més baixa de tot Àfrica (encara no dos milions de persones en 800.000 Km2), i, en el cas de Windhoek, gràcies a la segregació residencial, la desigualtat no té perquè ser aparent en aquest món feliç, i evitar una revolta social resulta relativament barat. Windhoek és una ciutat que sembla feta a la (nord)americana. Extensa, amb un centre històric exigu, amb grans distàncies que afavoreixen el vehicle privat. I amb uns suburbis que queden prou lluny com per a no fer massa nosa. I, per si de cas, tenim el filferro d'espines i les tanques electrificades per tot arreu, i empreses de seguretat privada omnipresents, la més visible de les quals té uns vehicles blancs pintats amb grans lletres vermelles amb el motiu "armed response".Continuarem informant, a la propera amb més detall.
1 comentari:
jo casi que de trenkapins et batejaria viure pins....perque apa com et cuides!!!!! Com has anat a parar a Namíbia??????? Ostres si voles Ryanair ja m'hi tindries allà muntant campanyes antiguerra!!!!! ;-)
Una abraçada
edu "trenkaous"
Publica un comentari a l'entrada