De nou la vida i els vents m'han dut enllà en el meu particular viatge per l'existència. Aquest cop, a Namíbia. Els viatges, més llargs o més curts, sempre m'han donat temps i ganes d'escriure per a compartir el que veig i sento. Aquest cop em proposo continuar amb les cròniques i comentaris, però m'afegeixo a la blogosfera, per a que ho llegeixi i comenti tothom i totdon que vulgui.
He d'aclarir que la idea d'un blog feia temps que em rondava pel cap, particularment en el darrer any. Perquè no ho havia fet abans? Per motius diversos. En primer lloc, el darrer viatge llarg, a Uruguay, el vaig fer sense ordinador ni càmera fotogràfica. Segonament, el darer període ha estat massa agitat com per a escriure en positiu. I finalment, la meva escritura sol resultar una mica més prolífica del que s'entèn com la mida estàndard més aconsellable per a una entrada de blog. I bé, donat que cap d'aquests motius deu resultar convincent als qui em coneixen de veritat, us dic que finalment ho tenim. Espero que llegeixin a gust.
PS: Cal aclarir que l'autor, tot i ser emminentment i primària catalanòfon, es reserva el dret d'escriure en la llengua que li passi pel barret a cada moment. Així mateix, continuarà publicant escrits al blog germà, www.damelcareto.blogspot.com
dissabte, 29 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ufff, menos mal lo del final, perico, porque empezaba a pensar que abandonadas a los damelcaretienses
blopas de Blas!
¡viva Honduras!
força amb el blog!!
t
De lectura obligada para todos los dingos... ¡pjeii!
Publica un comentari a l'entrada