Cambodja

Resulta difícil resumir les impressions d’un país d’història tan rica i enormement complexa. Sobretot quan la visita hi és breu i relativament limitada en l’espai. Així doncs, em limito a les pinzellades:

Un riu que esdevé un mar: amb l’excepció de les muntanyes del nord i de l’est, Cambodja té un relleu poc accidentat. El Mekong travessa el país de sud a nord, i amb els seus afluents hi ha creat, més cap a l’oest, un mar interior. El Tonle Sap és un gran llac on el corrent canvia amb les estacions. Durant l’estació de les pluges augmenta considerablement el seu volum i extensió –s’arriba a multiplicar per nou-. El llac nodreix el país de peix i en rega l’arròs. El domini del sistema fluvial i l’emmagatzematge d’aigua sembla haver estat una de les claus de l’esplendor de l’Imperi Khmer i de la seva capital, Angkor.

Una atmosfera densa, el pes de la història recent: la població és visiblement jove, cosa que dóna una idea de l’enorme impacte demogràfic del genocidi dels khmers rojos. Des que arribem a Cambodja sento com si l’aire fos més pesat. La visita a la presó S-21 i als camps de la mort ajuden a entendre aquesta pesantor, i és que el que es va viure en aquest país a la segona meitat dels anys setanta del segle vint és completament esfereïdor. Una quarta part de la població fou massacrada, en el context d’una revolució social que pretenia (re?)instaurar una espècie de paradís terrenal agrari. Grans desplaçaments de població de la ciutat al camp, modelats en el desastrós Gran Salt Endavant de la Xina maoista; una persecució sistemàtica que arribà fins a l’eliminació física no només de la intel·lectualitat sinó de tot fet urbà, assimilat amb l’enemic de classe. Els resultats en foren un genocidi, un desastre econòmic i social al que només posà fi la invasió per part del Vietnam. Curiosament totes les potències occidentals continuaren reconeixent l’autoritat del govern dels Khmers rojos tot i ser genocides, en una mostra particularment fastigosa de la realpolitik de la guerra freda. Tot això ja és història, però encara història viva d’un país on quatre dels màxims responsables d’aquesta follia estan sotmesos a judici i se’n defensen tirant pilotes fora amb un cinisme que fa feredat. Un gran i dolorós esforç per a enfrontar-se a un passat tenebrós. Mentrestant, el país viu un progrés relatiu basat en convertir-se en la maquila entre les maquiles, i anar-se obrint al turisme.

Angkor: la seva importància simbòlica és tan gran que fins i tot són a la bandera del país. Els temples d’Angkor són testimoni d’un passat gloriós, d’una civilització apassionant. Investigacions recents ens diuen que eren en la seva majoria mausoleus dels emperadors. Fos el que fos, aquestes venerables pedres evoquen un temps en què Angkor arribà a ser l’aglomeració urbana més important dels temps pre-industrials. Un conjunt imponent, una de les meravelles del món que justifica tot un viatge. De tots els temples em quedo amb el més enigmàtic: el Bayon.