Marcinema

El marcinema és un bonic neologisme o paraula de nova creació per a ser inclosa al diccionari de definicions improbables que ben aviat començaré a escriure, i que designa les pel·lícules vistes durant el mes de març, o bé l'acció i efecte d’anar al cinema durant aquest mes. Ja que ens hi posem, millor que explorem la polisèmia, no troben? Si, ja ho sé, potser seria més interessant i enriquidor explorar la Polinèsia, però de moment no tinc pressupost. El que sí que he explorat en el marcinema és Àsia. Dit això, aquí ho tenen, en el format habitual de crítiques curtes en extensió però tan profundes com sigui possible en significat:

Harvey Milk
Una extraordinària interpretació de Sean Penn per a una interessant biografia de Harvey Milk, la primera persona que accedí a un càrrec electe als EUA fent bandera de la seva homosexualitat, tot esdevenint regidor de la ciutat de San Francisco l’any 1977. Tot un símbol de la lluita del col·lectiu gai pels seus drets. La recreació de l’època és remarcable, les interpretacions notabilíssimes. Un llarg camí recorregut i encara molt de recórrer pel dret de cadascú a estimar com vulgui.
Implicada, colorista, ben interpretada

Die Welle (l’onada)
Basada en una història real que va tenir lloc a Palo Alto, als EUA, represa per una novel·la escrita a Alemanya, Die Welle explica la història d’un professor d’institut que respon a una pregunta sobre el totalitarisme amb un experiment: reproduir a la classe les condicions que creen una dictadura. Un enormement suggeridor exercici d’exploració sobre els mecanismes de la dinàmica de grups, profundament explorats per la psicologia social. Uns mecanismes que permeten crear adhesions explotant les pors i els desitjos més íntims: la voluntat de reconeixement, la necessitat de pertinença, la voluntat de transcendir les fronteres socials. Tots els ressorts, tan explotats i coneguts, però tan potents, tan actuals i tan presents.
Trepidant, inquietant, poderosa

24 City
Un documental amb parts dramatitzades, 24 City explora la transició econòmica xinesa, del col·lectivisme al “socialisme de mercat”, que no és res més que capitalisme amb un fort control estatal. El director construeix un mosaic a partir de les experiències dels treballadors d’una fàbrica desafectada per a construir un hotel de luxe. Diverses generacions parlen, des dels qui van edificar la fàbrica passant pels qui veieren la revolució cultural treballant-hi, fins a les generacions més recents marcades per un esperit completament diferent, el dels emprenedors. Tots testimonis d’una societat que s’ha transformat de cap a peus a una velocitat que encara té el mon mig esverat.
Històrica, coral, contemplativa

Tokyo Sonata
A un home el fan fora de la feina. Aquest fet desencadena la descomposició d’una família, en una atmosfera marcada pel pudor, la culpabilització i una estructura social fortament patriarcal. Una poderosa exploració dels efectes de la crisi actual, en aquest cas en una societat com la japonesa. La comunicació i la part que hi tenen els silencis, la destrucció de totes les seguretats, la recerca per part de cadascú del seu somni. I la comprovació que, mal que bé, tothom se’n pot sortir. Tot en una narració rítmica i estèticament interessant, amb alguns personatges de rica evolució.
Veraç, íntima, propera

The chaser
Un thriller a la coreana, que comença molt bé i es desenvolupa de manera interessant, però acaba essent massa llarg i a voltes incoherent. Dues hores de les que potser en sobra. Un personatge central que creix, algunes situacions tumultuosament ridícules, i, ho he de confessar, una manera de parlar que em feia molta gràcia perquè em recordava la meva cap a Harare, coreana, en els gestos i en les expressions. Moments d’una bellesa estranya, bona fotografia, tota una sèrie d’elements interessants. Però una història tan revirada que encara no sé si em va convèncer o no.
Enrevessada, moguda, exòtica