“Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945”, d’en Josep Fontana

El vaig perseguir durant mesos, però el seu preu i pes elevats –és dels que fan biblioteca- va fer que no l’adquirís fins que vaig poder aprofitar l’avinentesa d’una tornada a Brussel·les en cotxe. Són 976 pàgines de text i 202 d’unes extensíssimes notes bibliogràfiques. Un treball ingent de recerca dut a terme durant una quinzena d’anys per un mestre d’historiadors. El resultat: una lectura que enganxa a desgrat del seu volum ingent. Una obra magna al nivell dels grans historiadors contemporanis. La història del món des del 1945 contextualitzada i interpretada com el fruit de la lluita de la oligarquia mundial per a mantenir el seu poder, consolidant els seus privilegis i combatent de manera implacable tota resistència mínimament organitzada. El suport documental és impressionant, i conté, per exemple, una multitud de documents de treball del govern dels Estats Units que fins fa un temps no eren accessibles, i que resulten realment reveladors.

Hi veiem, per exemple, com la guerra freda fou una lluita sense quarter per l’hegemonia que no va deixar fissures a cap front i que justificà tota mena d’indignitats perfectament orquestrades. Hi veiem també com el canvi de paradigma impulsat per polítics com Reagan o Tatcher va posar les bases per a la derrota ideològica i política de la socialdemocràcia, gràcies sobretot al fracàs cada cop més visible de l’alternativa del socialisme real i ben abans de la seva ensulsiada. I també, en definitiva, com en els nostres dies la mal anomenada guerra contra el terrorisme ha servit per a substituir el fantasma del comunisme pel fantasma de l'islamisme fanàtic, i la consolidació d’un sistema cada cop més repressiu amb els seus propis ciutadans. O com la dinàmica del “capitalisme realment existent” ha provocat la present crisi, i els guanyadors se n’aprofiten per a consolidar un estat de coses que en molts extrems és extremadament regressiu, perquè consolida la tendència de divergència entre els posseïdors i els desposseïts instal·lada de manera permanent des dels anys 70, després de tres dècades de reconstrucció i progrés relatiu vers la igualtat. 

Una obra magna per a constatar que un segle després de l’esclat de la catàstrofe de 1914, el progrés humà en termes materials ha estat enorme. En termes socials, però, no ho ha estat pas. Els temps presents són de desconcert. Una mirada enrere, si és lúcida, és el primer pas per a començar a veure-hi més clar. La del Dr. Fontana ho és, i molt.